Poetry has no place for a heart that's a whore
And I'm young and I'm strong
But I feel old and tired
Over fired

And I've been poked and stoked
It's all smoke, there's no more fire
Only desire
For you, whoever you are
For you, whoever you are

You say my time here has been some sort of joke
That I've been messing around
Some sort of incubating period
For when I really come around
But I'm cracking up
And you have no idea

No idea how it feels to be on your own
In your own home
With the fucking phone
And the mother of gloom
In your bedroom
Standing over your head
With her hand in your head
With her hand in your head

I will not pretend
I will not put on a smile
I will not say I'm alright for you
When all I wanted was to be good
To do everything in truth
To do everything in truth

Oh I wish, I wish, I wish I was born a man
So I could learn how to stand up for myself
Like those guys with guitars
I've been watching in bars
Who've been stamping their feet to a different beat
To a different beat

I will not pretend
I will not put on a smile
I will not say I'm alright for you
When all I wanted was to be good
To do everything in truth
To do everything in truth

You bloody motherfucking asshole
You bloody motherfucking asshole
You bloody motherfucking asshole
You bloody

I will not pretend
I will not put on a smile
I will not say I'm alright for you
For you, whoever you are
For you, whoever you are
Send "Bloody Motherfucking Asshole" ringtones to your cell






keith richards

 
DE PROFUNDIS



Hi ha un camp de rostoll on cau una pluja negra.

Hi ha un arbre fosc que s’alça solitari.

Hi ha el xiulet d’un vent que encercla cabanyes buides.

Que trist aquest capvespre.



Pels termes del vilatge

La tendra òrfena aplega encara unes quantes espigues.

Els seus ulls pasturen rodons i daurats dins la posta

I el seu ventre é s a l’aguait del nuvi celestial.



A l’hora del retorn

Els pastors van trobar aquell cos dolç

Podrit al bardisser.



Una ombra sóc allunyada de pobles obscurs.

El silenci de Déu

Me l’he begut a la font de l’arbreda.



Al meu front apareix un metall fred

Aranyes busquen el meu cor.

Hi ha una llum que se m’apaga a la boca.



De nit m’he trobat en un erm,

Tot cobert de deixalles i pols d’estrelles.

Entre els avellaners

Tornaven a sonar àngels de cristall.

-GEORG TRAKL-







HAIKU DE TARDOR

Sura
forta i lleugera
la granota

Una cigala
jeu morta
al costat de la seva closca buida.

Despert en mig de la nit
Barrejo la meva tos
Amb els crits dels insectes

Molt lluny al mar
el vent i la boira
On van?

L'ocell
buscant
Un arbre mort

Gebre i calabruix
Sense fi ni fons
La solitud


NAITO JOSO
(1661-1704)









SOPAR A CASA DEL SENYOR LEVÍ

Veronese (Paolo Caliari) (1528 - 1588)

En acabar el meu sopar,

tretze metres per cinc i mig,

monstruosa tasca, però bastant ben pagada,

van sorgir les preguntes de sempre:

Què signifiquen tots aquests estrangers

amb els seus alabarders? Vesteixen

com heretges, o com alemanys.

¿Li sembla normal

pintar a sant Lluc

amb un escuradents de dents a la mà?

Qui li va ficar al cap la idea

d'establir moros, borratxos i pallassos

a la taula de Nostre Senyor?

Hem de suportar a un gos

ensumant, a un nan amb una cotorra

i un mameluc sagnant pel nas?

Senyors meus, vaig dir, he inventat

tot això per al meu propi plaer.

Però els set jutges de la Santa Inquisició,

deixant onejar al vent les seves túniques de seda vermella,

murmurar: No ens convenç.

II

Sí, he pintat quadres millors,

però aquest cel mostra colors

que no trobareu en cap cel

que no hagi estat pintat per mi;

em complauen aquests cuiners



amb els seus llargs ganivets de carnisser,

i aquests homes vestits amb caputxes

adornades de pell, amb plomalls

de plomes de garsa,

amb turbants esborradures de diademes

i perles, i què dir

de la gent emboçada

pujada als sostres més distants

dels meus palaus de façana d'alabastre,

recolzades en els parapets a una alçada de vertigen.

No sé el que busquen. Però no us miren a vosaltres,

ni tampoc als sants.

III

Us ho he dit una i altra vegada:

No hi ha art sense plaer.

Això és cert fins i tot en les interminables crucifixions,

els diluvis i les matances d'innocents

que em demaneu que executi,

no puc imaginar per què.

De manera que quan els sospirs dels crítics,

les subtileses dels inquisidors

i les indagacions dels mestres

van ser massa per a mi,

vaig rebatejar el meu sopar

i vaig decidir anomenar- lo

Un sopar a casa del Senyor Levi.

hans magnus enzensberger: der untergang der titanic


A BORD DEL TITÀNIC


Vols dir que
això va ser tot?

Això va ser només el principi.
El principi del final
és sempre discret.
A bord són ara
les onze quaranta.
Hi ha una esquerda
de dos-cents metres
al casc d'acer,
sota la línia de flotació,
oberta per un ganivet gegantí.
L'aigua corre
cap a les escotilles.
Emergint trenta metres,
l’ iceberg passa silenciós,
llisca al costat del vaixell resplendent,
i es perd en la foscor.

hans magnus enzensberger: der untergang der titanic

                                                                  Марина Цветаева

— Где лебеди? — А лебеди ушли.
— А вороны? — А вороны — остались.
— Куда ушли? — Куда и журавли.
— Зачем ушли? — Чтоб крылья не достались.

— А папа где? — Спи, спи, за нами Сон,
Сон на степном коне сейчас приедет.
— Куда возьмет? — На лебединый Дон.
Там у меня — ты знаешь? — белый лебедь...

9 августа 1918

- On són els cignes? - I els cignes havien partit.
- Un corb? - Un corb - vol romandre.
- On vol anar? - a l'aliment, on pugui menjar.
- Per què no te'n vas anar tú? - Jo no tinc ales.

- On és el pare? - Dorm, dorm, dorm amb nosaltres,
Es va dormir en el cavall arribant a l'estepa.
- I si es perd? - que busqui el cigne.
Allà, - saps? - El Cigne Blanc ...

9 agost 1918

Марина Цветаева

GUIA DE LECTURA DE LA DIVINA COMEDIA DE DANTE ALIGHIERI

("Infern", cants I al VIII, incl.)


CANT I VERSOS ARGUMENT DE LA HISTÒRIA, INTERPRETACIÓ.


1"A meitat del camí de la vida ..."En 1300 Dante tenia 35 anys, edat que en aquella època es considerava la meitat de la vida.


2 Dante, en una selva fosca a meitat de la vida. Servei, pecat, confusió, ignorància .. La selva és un paisatge recurrent en la literatura cavalleresca medieval. Un paisatge ple de perills).

13 Al peu d'una muntanyaVida virtuosa, símbol de la salvació.


.30-43 Dant inicia l'ascensió a l'alba d'un dia primaveralL'acció comença la nit del Dj-veus al Divendres Sant de la primavera de 1300 (7-8 d'abril). Es creia que el món va ser creat i després salvat per Jesús amb la seva mort a la primavera. És també l'època anual del començament ment del cicle astrològic, quan el Sol entra en la constel lació de Àries.


31 Les bèsties: unça (lleopard), lleó, lloba, Al·legoria de tres dels pecats capitals: luxúria, supèrbia i cobdícia respectivament.


58 i ss. Dant fuig acovardit.
64 Dant troba a Virgili. Diàleg entre ambdós.Poeta romà nascut a Màntua i autor de l'Eneida. Dante el va considerar el seu mestre literari i exemple de la saviesa humana. Virgili representa el saber filosòfic i Lapartida racional de l'ànima mentre que Dante representa la part dels sentits i les apetències humanes. Els dos personatges representen el desdoblament innat de l'ésser humà.


102"El Lebrel ..."Símbol enigmàtic. Es tracta d'una figura messiànica, venint de Déu, que vindrà per salvar a Itàlia dels seus mals. Un nou Papa que acabi amb la corrupció de l'església ...? ¿L'emperador, que unifiqui tota Itàlia ...?


107-109 Lusió de Virgili a Camila, Torn, Euríalo i NisoPersonatges de l'Eneida.
111 Al·lusió al Envejós Llucifer, l'envejós per antonomàsia.


112 i ss.Virgili ordena a Dante que li segueixi per un altre camí.


122"Allà hi ha una ànima"Virgili al·ludeix per primera vegada a Beatriu, estimada de Dante ja morta.


125"Ja que jo a les seves lleis vaig ser rebel ..."Virgili declara a Dante que el guiarà per l'Infern i el Purgatori, però no pel Paradís (ho farà Beatriz) per haver viscut en temps pagans abans de Crist.


130 Dante es mostra decidit a seguir Virgili cap al cel.
UNA DE LES POQUES GRAVACIONS DEL GRAN DJANGO AMB GRAPELLI.


Aquesta nit, amor meu,
en la qual cada parella barreja
amb una rebolcada conjunta, sota, dalt,
l'abundant escuma i ploma,
clavant i empenyent, cap contra cap.
De nit, sola, em caso amb el llit.
D'aquesta manera fuig del meu cos,
un miracle molest, Podria posar
en exibició el mercat dels somnis?
Em desplego. Crucificar.
La meva petita pruna, la cridaves.
De nit, sola, em caso amb el llit.

Llavors va arribar el meu rival d'ulls foscos.
La dama aquàtica, dreta a la platja,
a la punta dels dits un piano, vergonya
als llavis i una veu de flauta.
Mentrestant, jo vaig passar a ser l'escombra usada.
De nit, sola, em caso amb el llit.
Ella et va agafar com una dona agafa
un vestit de saldo d'un prestatge
i jo em vaig trencar com es trenquen les pedres.
Et torno els teus llibres i la teva canya de pescar.
El diari d'avui diu que us heu casat.
De nit, sola, em caso amb el llit.

Nois i noies són un aquesta nit.
Es descordan bruses. Es baixen cremalleres.
Es treuen sabates. Apaguen la llum.
Les criatures destellants son plenes de mentides.
Es mengen mútuament. Estan més que saciades.
De nit, sola, em caso amb el llit.
Anne Sexton
La masturbadora solitària
- Anne?)
Agafa el telèfon. (pausa) Sé que hi ets. (pausa) No serveix de res amagar-te, Anne. Amagar-te de què? (pausa) Del món? Amagar-te del món, Anne? Vinga. Creix. Creix, Anne, i agafa el telèfon. (pausaAixí doncs què és això eh? Un crit d’auxili? No em diguis que és un crit d’auxili. Perquè què se suposa exactament que he de fer jo amb el teu crit d’auxili? Mm? (pausa) I què si estàs allà estirada, Anne, ja morta? Mm?
És aquesta l’escena que se suposa que he d’imaginar? L’escena d’un cos mort podrint-se a prop del contestador?
(Un riure dèbil. Pausa)



Les què, les larves de mosca escoltant els teus missatges?
O si han destruït el teu edifici.
O si han destruït la teva ciutat.
Els aeroports i les sabateries. Els teatres i els cafès de moda amb il•luminació al•lògena que han sorgit en els magatzems en desús al costat dels canals en desús. Mm?
(riure dèbil) Així doncs només les larves d’insectes escolten els teus missatges. M’escolten a mi, Anne, mentre obren túnels entre les teves restes.
(pausa)
M’estic tornant morbós, Anne.
Crec que hauries d’agafar el telèfon i fer-me somriure, fer-me somriure tal com ho acostumaves a fer, Anne.
Sé que hi ets.
Sé que hi ets, Anne. I sé que si tinc paciència, contestaràs.
(pausa)
Contestaràs, oi Anne.
‘Dimarts 0.19’

ATEMPTATS CONTRA LA SEVA VIDA
MARTIN CRIMP

Aferra’t bé!
I torna el silenci.
Només se sent un subtil dring
en els aparadors,
el tremolor del vidre,
més i més tènue
fins a desaparèixer.
Vols dir que
això va ser tot?
Això va ser només el principi.
El principi del final
és sempre discret.

A bord són ara
les onze quaranta.
Hi ha una esquerda
de dos-cents metres
al casc d'acer,
sota la línia de flotació,
oberta per un ganivet gegantí.
L'aigua corre
cap a les escotilles.

Emergint trenta metres,
l ’iceberg passa silenciós,
llisca al costat del vaixell resplendent,
i es perd en la foscor.


Hans Magnum Enzensberger
L'ENFONSAMENT DEL TITÀNIC