Aferra’t bé!
I torna el silenci.
Només se sent un subtil dring
en els aparadors,
el tremolor del vidre,
més i més tènue
fins a desaparèixer.
Vols dir que
això va ser tot?
Això va ser només el principi.
El principi del final
és sempre discret.

A bord són ara
les onze quaranta.
Hi ha una esquerda
de dos-cents metres
al casc d'acer,
sota la línia de flotació,
oberta per un ganivet gegantí.
L'aigua corre
cap a les escotilles.

Emergint trenta metres,
l ’iceberg passa silenciós,
llisca al costat del vaixell resplendent,
i es perd en la foscor.


Hans Magnum Enzensberger
L'ENFONSAMENT DEL TITÀNIC