TOULOUSE
Una petita i sanguinolenta comèdia romàntica

CARME SERNA




JORDI CUMELLAS




Cèlia. Jo la tendré aquesta nena, però tu no. Me’n vaig, no tornaré mai més, esborraré tots els records que tenc d’aquí, t’esborraré a tu, esborraré en  Toni, a ma mare, , a mon pare d’uniforme dins aquella sala petita que feia olor de pixum, esborraré el saló de jocs on jugàvem a maquinetes, ho esborraré tot i li diré al meu fill que el lloc on vaig viure de petita ja no existeix, que la presó militar on el seu padrí estava tancat, és un museu horrible ple d’armes polsoses i uniformes arnats on sembla que tenen la mort tancada dins vitrines.








ALAN FELTUS POLAROIDS I QUADRES












TOKIO BLUES

La veritat és que ja no recordo el rostre de Naoko. Conservo un decorat sense personatges.

Encara que, si em prenc el temps suficient, puc reviure la seva imatge. Les seves mans petites i fredes, el seu pèl llis, tan bonic i agradable al tacte, els lòbuls de les orelles, suaus i carnosos, i la piga que tenia sota; l'elegant abric de pell de camell que solia portar a l'hivern, la seva costum de mirar fixament als ulls quan feia una pregunta, el lleuger tremolor que, per una o altra raó, vibrava en la seva veu (com si estigués parlant a la part alta d'un turó escombrada per un fort vent). En sobreposar aquestes imatges, el seu rostre emergeix de sobte. Primer es dibuixa el seu perfil. Potser perquè Naoko i jo solíem caminar l'un al costat de l'altre. Per això el perfil és el que primer emergeix en el meu record. Després ella es gira cap a mi, em somriu, decanta el cap, em parla i em mira fixament als ulls. Potser esperava veure-hi el rastre d'un peixet que creuava, veloç com un llamp, el fons d'un safareix d'aigues cristal.lines.

Haruki Murakami

MANUSCRIT DE MADAME BOVARY



GUSTAVE FLAUBERT



Sóc un admirador de l'obra de Caravaggio i aquesta pintura em fascina especialment. És l'escena abans de que li presentin a Salomé el cap del Batista. El moment en que els servents li tallen el cap. Impressiona.