Tan graciosa i gentil es manifesta

l'estimada meva quan serena passa

que les llengües emmudeixen

i els ulls no gosen mirar-la.



Ella s'allunya, sentint- se lloada,

benignament d'humilitat vestida,

i creix la sensació de que ha vingut

des del cel, com ho fan els miracles.



Es mostra tan graciosa a qui la mira

que, en veure-la, ens produeix una dolçor

que no pot entendre qui no la prova.



I sembla que exhali dels seus llavis

un esperit suau, d'amor ple,

que de l'ànima va dient-li: Sospira.

DANTE ALIGHIERI