- Anne?)
Agafa el telèfon. (pausa) Sé que hi ets. (pausa) No serveix de res amagar-te, Anne. Amagar-te de què? (pausa) Del món? Amagar-te del món, Anne? Vinga. Creix. Creix, Anne, i agafa el telèfon. (pausaAixí doncs què és això eh? Un crit d’auxili? No em diguis que és un crit d’auxili. Perquè què se suposa exactament que he de fer jo amb el teu crit d’auxili? Mm? (pausa) I què si estàs allà estirada, Anne, ja morta? Mm?
És aquesta l’escena que se suposa que he d’imaginar? L’escena d’un cos mort podrint-se a prop del contestador?
(Un riure dèbil. Pausa)

Les què, les larves de mosca escoltant els teus missatges?
O si han destruït el teu edifici.
O si han destruït la teva ciutat.
Els aeroports i les sabateries. Els teatres i els cafès de moda amb il•luminació al•lògena que han sorgit en els magatzems en desús al costat dels canals en desús. Mm?
(riure dèbil) Així doncs només les larves d’insectes escolten els teus missatges. M’escolten a mi, Anne, mentre obren túnels entre les teves restes.
(pausa)
M’estic tornant morbós, Anne.
Crec que hauries d’agafar el telèfon i fer-me somriure, fer-me somriure tal com ho acostumaves a fer, Anne.
Sé que hi ets.
Sé que hi ets, Anne. I sé que si tinc paciència, contestaràs.
(pausa)
Contestaràs, oi Anne.
‘Dimarts 0.19’

ATEMPTATS CONTRA LA SEVA VIDA
MARTIN CRIMP