El 1925 quan el
pintor alemany Otto Dix la va pintar en el “Retrat de la ballarina Anita Berber”.
Les danses de Berber, que portaven noms com «Cocaïna», «Suïcidi» i
«Morphium», van trencar límits amb la
seva androgínia i la seva nuesa total. Interpretava coreografies sobre els
temes més terribles, desafiant els tabús socials, i esperava que el públic
comprengués les seves al·legories.