El 1925 quan el pintor alemany Otto Dix la va pintar en el “Retrat de la ballarina Anita Berber”. Les danses de Berber, que portaven noms com «Cocaïna», «Suïcidi» i «Morphium»,  van trencar límits amb la seva androgínia i la seva nuesa total. Interpretava coreografies sobre els temes més terribles, desafiant els tabús socials, i esperava que el públic comprengués les seves al·legories.