Sóc un admirador de l'obra de Caravaggio i aquesta pintura em fascina especialment. És l'escena abans de que li presentin a Salomé el cap del Batista. El moment en que els servents li tallen el cap. Impressiona.
La mort correcta està escrita.
Cal assaciar el que s’ha de menester.
El meu arc és tens.
El meu arc és llest.
Sóc la bala i el garfi.
Estic armada i enllestida.
Des del meu punt de mira el maneig
com un escultor.
Faig el motllo de
la seva última mirada a tothom.
Barat els seus ulls i el seu crani
constantment de posició.
Conec el seu sexe de mascle
i el recorr amb el meu dit índex.
La seva boca i el seu anus són un.
Sóc al centre de la sensació.
Un tren subterrani
viatja a través de la meva ballesta.
Tinc un forrellat de sang
i ho he fet meu.
Amb aquest home prenc amb les meves mans
el seu destí, amb aquest revòlver
tomb a les mans el diari i
amb el meu ardor prendré possessió d' ell.
S'inclinarà davant meu
i les seves venes sortiran en desordre
com nens ... Dóna'm
la seva bandera i els seus ulls.
Dóna'm la seva closca dura i el seus llavis.
Ell és el meu mal , la meva poma i
per això l’ acompanyaré a casa.
Anne sexton
Subscriure's a:
Missatges (Atom)