La mort correcta està escrita.
Cal assaciar el que s’ha de menester.
El meu arc és tens.
El meu arc és llest.
Sóc la bala i el garfi.
Estic armada i enllestida.
Des del meu punt de mira el maneig
com un escultor.
Faig el motllo de
la seva última mirada a tothom.
Barat els seus ulls i el seu crani
constantment de posició.
Conec el seu sexe de mascle
i el recorr amb el meu dit índex.
La seva boca i el seu anus són un.
Sóc al centre de la sensació.
Un tren subterrani
viatja a través de la meva ballesta.
Tinc un forrellat de sang
i ho he fet meu.
Amb aquest home prenc amb les meves mans
el seu destí, amb aquest revòlver
tomb a les mans el diari i
amb el meu ardor prendré possessió d' ell.
S'inclinarà davant meu
i les seves venes sortiran en desordre
com nens ... Dóna'm
la seva bandera i els seus ulls.
Dóna'm la seva closca dura i el seus llavis.
Ell és el meu mal , la meva poma i
per això l’ acompanyaré a casa.
Anne sexton
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada