GUIA DE LECTURA DE LA DIVINA COMEDIA DE DANTE ALIGHIERI
("Infern", cants I al VIII, incl.)
CANT I VERSOS ARGUMENT DE LA HISTÒRIA, INTERPRETACIÓ.
1"A meitat del camí de la vida ..."En 1300 Dante tenia 35 anys, edat que en aquella època es considerava la meitat de la vida.
2 Dante, en una selva fosca a meitat de la vida. Servei, pecat, confusió, ignorància .. La selva és un paisatge recurrent en la literatura cavalleresca medieval. Un paisatge ple de perills).
13 Al peu d'una muntanyaVida virtuosa, símbol de la salvació.
.30-43 Dant inicia l'ascensió a l'alba d'un dia primaveralL'acció comença la nit del Dj-veus al Divendres Sant de la primavera de 1300 (7-8 d'abril). Es creia que el món va ser creat i després salvat per Jesús amb la seva mort a la primavera. És també l'època anual del començament ment del cicle astrològic, quan el Sol entra en la constel lació de Àries.
31 Les bèsties: unça (lleopard), lleó, lloba, Al·legoria de tres dels pecats capitals: luxúria, supèrbia i cobdícia respectivament.
58 i ss. Dant fuig acovardit.
64 Dant troba a Virgili. Diàleg entre ambdós.Poeta romà nascut a Màntua i autor de l'Eneida. Dante el va considerar el seu mestre literari i exemple de la saviesa humana. Virgili representa el saber filosòfic i Lapartida racional de l'ànima mentre que Dante representa la part dels sentits i les apetències humanes. Els dos personatges representen el desdoblament innat de l'ésser humà.
102"El Lebrel ..."Símbol enigmàtic. Es tracta d'una figura messiànica, venint de Déu, que vindrà per salvar a Itàlia dels seus mals. Un nou Papa que acabi amb la corrupció de l'església ...? ¿L'emperador, que unifiqui tota Itàlia ...?
107-109 Lusió de Virgili a Camila, Torn, Euríalo i NisoPersonatges de l'Eneida.
111 Al·lusió al Envejós Llucifer, l'envejós per antonomàsia.
112 i ss.Virgili ordena a Dante que li segueixi per un altre camí.
122"Allà hi ha una ànima"Virgili al·ludeix per primera vegada a Beatriu, estimada de Dante ja morta.
125"Ja que jo a les seves lleis vaig ser rebel ..."Virgili declara a Dante que el guiarà per l'Infern i el Purgatori, però no pel Paradís (ho farà Beatriz) per haver viscut en temps pagans abans de Crist.
130 Dante es mostra decidit a seguir Virgili cap al cel.
Aquesta nit, amor meu,
en la qual cada parella barreja
amb una rebolcada conjunta, sota, dalt,
l'abundant escuma i ploma,
clavant i empenyent, cap contra cap.
De nit, sola, em caso amb el llit.
D'aquesta manera fuig del meu cos,
un miracle molest, Podria posar
en exibició el mercat dels somnis?
Em desplego. Crucificar.
La meva petita pruna, la cridaves.
De nit, sola, em caso amb el llit.
Llavors va arribar el meu rival d'ulls foscos.
La dama aquàtica, dreta a la platja,
a la punta dels dits un piano, vergonya
als llavis i una veu de flauta.
Mentrestant, jo vaig passar a ser l'escombra usada.
De nit, sola, em caso amb el llit.
Ella et va agafar com una dona agafa
un vestit de saldo d'un prestatge
i jo em vaig trencar com es trenquen les pedres.
Et torno els teus llibres i la teva canya de pescar.
El diari d'avui diu que us heu casat.
De nit, sola, em caso amb el llit.
Nois i noies són un aquesta nit.
Es descordan bruses. Es baixen cremalleres.
Es treuen sabates. Apaguen la llum.
Les criatures destellants son plenes de mentides.
Es mengen mútuament. Estan més que saciades.
De nit, sola, em caso amb el llit.
en la qual cada parella barreja
amb una rebolcada conjunta, sota, dalt,
l'abundant escuma i ploma,
clavant i empenyent, cap contra cap.
De nit, sola, em caso amb el llit.
D'aquesta manera fuig del meu cos,
un miracle molest, Podria posar
en exibició el mercat dels somnis?
Em desplego. Crucificar.
La meva petita pruna, la cridaves.
De nit, sola, em caso amb el llit.
Llavors va arribar el meu rival d'ulls foscos.
La dama aquàtica, dreta a la platja,
a la punta dels dits un piano, vergonya
als llavis i una veu de flauta.
Mentrestant, jo vaig passar a ser l'escombra usada.
De nit, sola, em caso amb el llit.
Ella et va agafar com una dona agafa
un vestit de saldo d'un prestatge
i jo em vaig trencar com es trenquen les pedres.
Et torno els teus llibres i la teva canya de pescar.
El diari d'avui diu que us heu casat.
De nit, sola, em caso amb el llit.
Nois i noies són un aquesta nit.
Es descordan bruses. Es baixen cremalleres.
Es treuen sabates. Apaguen la llum.
Les criatures destellants son plenes de mentides.
Es mengen mútuament. Estan més que saciades.
De nit, sola, em caso amb el llit.
Anne Sexton
La masturbadora solitària
- Anne?)
Agafa el telèfon. (pausa) Sé que hi ets. (pausa) No serveix de res amagar-te, Anne. Amagar-te de què? (pausa) Del món? Amagar-te del món, Anne? Vinga. Creix. Creix, Anne, i agafa el telèfon. (pausaAixí doncs què és això eh? Un crit d’auxili? No em diguis que és un crit d’auxili. Perquè què se suposa exactament que he de fer jo amb el teu crit d’auxili? Mm? (pausa) I què si estàs allà estirada, Anne, ja morta? Mm?
És aquesta l’escena que se suposa que he d’imaginar? L’escena d’un cos mort podrint-se a prop del contestador?
(Un riure dèbil. Pausa)
Les què, les larves de mosca escoltant els teus missatges?
O si han destruït el teu edifici.
O si han destruït la teva ciutat.
Els aeroports i les sabateries. Els teatres i els cafès de moda amb il•luminació al•lògena que han sorgit en els magatzems en desús al costat dels canals en desús. Mm?
(riure dèbil) Així doncs només les larves d’insectes escolten els teus missatges. M’escolten a mi, Anne, mentre obren túnels entre les teves restes.
(pausa)
M’estic tornant morbós, Anne.
Crec que hauries d’agafar el telèfon i fer-me somriure, fer-me somriure tal com ho acostumaves a fer, Anne.
Sé que hi ets.
Sé que hi ets, Anne. I sé que si tinc paciència, contestaràs.
(pausa)
Contestaràs, oi Anne.
‘Dimarts 0.19’
ATEMPTATS CONTRA LA SEVA VIDA
MARTIN CRIMP
Agafa el telèfon. (pausa) Sé que hi ets. (pausa) No serveix de res amagar-te, Anne. Amagar-te de què? (pausa) Del món? Amagar-te del món, Anne? Vinga. Creix. Creix, Anne, i agafa el telèfon. (pausaAixí doncs què és això eh? Un crit d’auxili? No em diguis que és un crit d’auxili. Perquè què se suposa exactament que he de fer jo amb el teu crit d’auxili? Mm? (pausa) I què si estàs allà estirada, Anne, ja morta? Mm?
És aquesta l’escena que se suposa que he d’imaginar? L’escena d’un cos mort podrint-se a prop del contestador?
(Un riure dèbil. Pausa)
Les què, les larves de mosca escoltant els teus missatges?
O si han destruït el teu edifici.
O si han destruït la teva ciutat.
Els aeroports i les sabateries. Els teatres i els cafès de moda amb il•luminació al•lògena que han sorgit en els magatzems en desús al costat dels canals en desús. Mm?
(riure dèbil) Així doncs només les larves d’insectes escolten els teus missatges. M’escolten a mi, Anne, mentre obren túnels entre les teves restes.
(pausa)
M’estic tornant morbós, Anne.
Crec que hauries d’agafar el telèfon i fer-me somriure, fer-me somriure tal com ho acostumaves a fer, Anne.
Sé que hi ets.
Sé que hi ets, Anne. I sé que si tinc paciència, contestaràs.
(pausa)
Contestaràs, oi Anne.
‘Dimarts 0.19’
ATEMPTATS CONTRA LA SEVA VIDA
MARTIN CRIMP
Aferra’t bé!
I torna el silenci.
Només se sent un subtil dring
en els aparadors,
el tremolor del vidre,
més i més tènue
fins a desaparèixer.
Vols dir que
això va ser tot?
Això va ser només el principi.
El principi del final
és sempre discret.
A bord són ara
les onze quaranta.
Hi ha una esquerda
de dos-cents metres
al casc d'acer,
sota la línia de flotació,
oberta per un ganivet gegantí.
L'aigua corre
cap a les escotilles.
Emergint trenta metres,
l ’iceberg passa silenciós,
llisca al costat del vaixell resplendent,
i es perd en la foscor.
Hans Magnum Enzensberger
L'ENFONSAMENT DEL TITÀNIC
Subscriure's a:
Missatges (Atom)