He sortit, una bruixa posseïda
aguaitant l'aire negre més valent, de nit;
somiant maldat, he fet la meva ronda
sobre les cases de la plana, llum a llum:
solitària, amb dotze dits, fora de polleguera.
Una dona així no és del tot una dona.
Jo he estat d'aquesta classe.
He trobat les càlides coves en el bosc,
les he omplert de paelles, talles, prestatges,
armaris, sedes, innombrables mercaderies;
he fet el sopar a cucs i follets:
renegant, corregint el que està tort.
Una dona així és una incompresa.
Jo he estat d'aquesta classe.
He viatjat en la teva carreta, conductor,
he saludat amb els meus braços nus en cada
poble,
aprenent les últimes rutes brillants,
supervivent
a qui les teves flames encara mosseguen en la
cuixa
i les costelles de la qual es trenquen on
giren les teves rodes.
Una dona així no s'avergonyeix de morir.
Jo he estat d'aquesta classe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada