Quan Yuke pinta bambús

tot és bambú, ningú és gent.

¿És que no veu la gent?

Tampoc es veu a si mateix:

Absort, bambú es torna,

Un bambú que creix i creix.

¿N’hi ha cap altre que tengui

aquest poder d’estar sense moure’s?

(Su Dongpo, 960-1279)