Tan graciosa i gentil es manifesta
l'estimada meva quan serena passa
que les llengües emmudeixen
i els ulls no gosen mirar-la.
Ella s'allunya, sentint- se lloada,
benignament d'humilitat vestida,
i creix la sensació de que ha vingut
des del cel, com ho fan els miracles.
Es mostra tan graciosa a qui la mira
que, en veure-la, ens produeix una dolçor
que no pot entendre qui no la prova.
I sembla que exhali dels seus llavis
un esperit suau, d'amor ple,
que de l'ànima va dient-li: Sospira.
DANTE ALIGHIERI
