GABRIEL FERRATER

NEU

 

Feixuga damunt teu. La cara cerca

un encaix al teu coll, i va parlant.

Entra la llum de neu, i tu recordes

quin fred teníeu. Ella et va contant

coses i coses, i escoltes i oblides,

com si et contés un somni. Fins que et diu

que l´altre dia et va fer el salt. Tremoles.

"Per què et sorprèn? Ja ho saps, que de vegades

algú se m´endú."

"Potser no m'ha sorprès,

però em fa pena."

I ella se´t redreça,

s´allunya de la injúria en què vol

endurir-se el teu cos, i amb els ulls encesos:

"Més me´n fa a mi. No saps com és. No hi ha

res més horrible. Et trobes al damunt

un home qualsevol-"

I surts de tu.

Tremoles. No fa gaire, pel carrer,

ella tenia fred al teu costat.