(LA LLENGUA DE LA GLACERA)
No t'enganyi la vista ni el cor s'excedeixi
al robar-te la memòria de la sang.
Davant teu jeu el mar. Sòlid i rotund
com abans ho feu sobre el foc de la terra.
Però aquest mar plora en el vessant del temps,
la seva fredor cedeix davant les nostres veus
i les nostres petjades d'asfalt i carretera.
Però no t'enganyin els teus ulls ruixats
per sals de plata. Aquesta quietud superba
imita el bandoneó de les ones i a elles van
les aus fugitives de la nit eterna.
El mar va ser gel. Gel blau. Blau misteri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada