DE PROFUNDIS

Hi ha un camp de rostoll on cau una pluja negra.

Hi ha un arbre fosc que s’alça solitari.

Hi ha el xiulet d’un vent que encercla cabanyes buides.

Que trist aquest capvespre.

Pels termes del vilatge

La tendra òrfena aplega encara unes quantes espigues.

Els seus ulls pasturen rodons i daurats dins la posta

I el seu ventre é s a l’aguait del nuvi celestial.

A l’hora del retorn

Els pastors van trobar aquell cos dolç

Podrit al bardisser.

Una ombra sóc allunyada de pobles obscurs.

El silenci de Déu

Me l’he begut a la font de l’arbreda.

Al meu front apareix un metall fred

Aranyes busquen el meu cor.

Hi ha una llum que se m’apaga a la boca.

De nit m’he trobat en un erm,

Tot cobert de deixalles i pols d’estrelles.

Entre els avellaners

Tornaven a sonar àngels de cristall.

-GEORG TRAKL-